Hem dic LiLiKo¹ (com podeu observar no és el meu nom original), soc estudiant de batxillerat i estic interessada en escriure aquest blog perque cada cop em passa més sovint això de quedar-me com una mica penjada mentre al meu voltant hi passen coses...

però tampoc ho trobo pas dolent això de viure a la "parra", com en diuen molts, és més aviat entretingut, ja que tens estones per a pensar en coses que potser abans no ho havies pogut, i divertit, sobretot quan tornes a la situació en que et trobaves i la gent fa cares estranyes i molt gracioses quan veuen que no els hi has pres cap mena d'atenció, però, es clar, tu no et sents pas culpable, no es pas culpa teva que tinguis la necessitat de desconnectar, són els altres qui s'emprenyen amb tu per que no els has escoltat o es pensen que són avorrits per que els has ignorat, ja s'ho faran ells, tu la mar de tranquil.

Bé, doncs ara ja s'acaba i espero que us sentiu còmodes, gràcies i fins una altre^^

---------------------------------------------------------------------

^{1- Liliko és un personatge del comic: Mint na Bokura (Somos chicos de Menta, del qual ja parlaré en un altre post)de la Wataru Yoshizumi. De petita em deien que m'hi assemblava...on? Impossible.}

Etiquetas: Presentación

Suposo que molts ja estareu al corrent dels problemes que està tenin aquest ós polar anomenat Knut que es troba en el zoològic de Berlín, per els qui encara no sàpiguen de la seva existència us explicaré la historia:

En Knut va ser rebutjat per la seva mare, anomenada Tosca, igual que el seu germà. Després de veure morir al seu germà, un cuidador del parc, crec recordar que es deia Thomas Doerflein o semblant, va decidir adoptar a en Knut i cuidar-lo, fins i tot va deixar la seva família i es va traslladar a viure al zoo per estar a prop de l'osset de tant sols uns tres mesos (ara ja és més gran).

Aquesta acció que va fer el cuidador no va ser gaire ben vista per defensors dels drets animals que deien que tot el que estava fent aquest home era inapropiat, que així l'ós s'humanitzaria massa i dependria molt del home. Una solució que van esmentar aquets defensors dels drets dels animals va ser que l'ós tindria que ser sacrificat! Quan ho vaig llegir no m'ho podia creure.

Obviament el zoològic es va negar a la petició d'aquesta gent, i actualment manté a l'osset en constant vigilància per a que res ni ningú pugui atemptar contra la seva vida, segons un article que sortia al diari Què! en Knut dorm amb unes 15 persones que el vigilen.

-------------------------------------------------------------------------------------------------
*Aquesta informació l'ha vaig trobar llegint el diari 20 minuts mentre anava amb bus cap a l'escola, si voler saber més d'aquest ós trobareu informació en la pàgina web del diari o a la pàgina oficial del zoològic de Berlín.

Etiquetas: Animales, Osos

Aquesta gateta tan bufona va aparèixer per primer cop a Londres, al 1974 per una dibuixant de Sanrio, Ikuko Shimizu, dibuixant-la per primer cop en un moneder que es va vendre molt. Un temps més tard Ikuko va deixar la companyia i al cap d'uns anys una altra es va fer càrrec de la gateta, apropiant-se d'ella definitivament la companyia Sanrio. Aquesta nova dibuixant encara està encarregada de la Hello Kitty a l'actualitat i es la que va experimentar amb ella dibuixant-la amb noves postures ja que les seves primeres imatges eren totes assegudes. Aviat la Kitty a agafar un èxit terrible a arreu del món, i a Estats Units la van nomenar ambaixadora infantil d'UNICEF.

Kitty viu a Londres amb la seva família i amics, on també hi apareix la seva germana bessona Mimmy, que per alguns es difícil saber qui es qui, bé, la diferència està en els seus llaços: la Kitty sempre duu un llaç vermell a la seva orella esquerra i la Mimmy sempre duu un llaç groc a la seva orella dreta.

Després del gran èxit que produïa la gateta van decidir fer algunes series d'animació (jo de petita en veia una, no la recordo gaire bé, però recordo que sempre la veia, m'encantava) on hi sortien les aventures d'aquesta gateta junt amb la seva família, amics i el seu estimat Daniel^^.

Avui dia l'èxit de Hello Kitty encara dura, i el que durarà hehe, arreu del món hi ha una quantitat inhumana de merchandising d'ella, a quin més estrany, però a la vegada bufó (es que ella és tan bufona), jo recordo haver tingut dues cantimplores, una d'ella i l'altre de la Mimmy, però no se on paren T_T. En un altre post ja parlaré d'alguns objectes d'ella que hem cridin l'atenció, per que si ens posem a buscar-ne en trobem molts d'estranys xD.

Blog oficial de Hello Kitty : els japonesos afirmen que qui escriu el blog es la mateixa Kitty...l'única cosa dolenta es que està en Japonés.
Sanrio: aqui podreu trobar informació de la gateta i d'altres series produïdes per la companyia Sanrio (totes molt mones).

---------------------------------------------------------------------------

Aprofito aquesta entrada per dedicar-la a la meva amiga Ketty (es pronuncia igual que la gateta), ja que és una gran fan de les aventures de Hello Kitty i de la companyia Sanrio.

Etiquetas: Animación, Sanrio

Etiquetas: Eurovisión, Música

Aquesta nit he vist la pel·lícula del capità Sky (m'ha agradat força, a més està molt ben aconseguida i els efectes són molt bons, si no l'heu vist, feu-ho, val la pena), però avui no us vull parlar sobre la pel·lícula, sino, més aviat, m'agradaria parlar-vos d'un lloc que ha sortit en ella, on els protagonistes hi han acabat sense saber com, Shangri-La o connegut també com Shambhala.

Potser ja n'heu sentit a parlar, a la novel·la de James Hilton hi surt (bé tracta d'això, encara que no he tingut l'oportunitat de llegir-me el llibre), però com a Shangri-La, un pais utòpic tibetà, però que té molt a veure amb unes llegendes budistes.
Entre els mites budistes hi figura un lloc perdut, conegut com Shambhala, un paradís on viuen éssers perfectes, semiperfectes i immortals amb perfecte armonía amb la naturalesa i l'univers que guien l'evolució del ésser humà, el lloc es considerat la font del Kalachakra, que és la major i més gran branca del misticisme Tibetà.

Rep diversos noms i la situen a diferents lloc segons els mites, però la majoria de fonts la situen en un lloc llunyà, al Tibet, amagat a la vista de qui no és benvingut, entre els pics i les valls, de l'Himalaya.

La llegenda budista explica que els reis de Shambhala reinen durant 100 anys i que n'hi haurà 32, quan passi el seu regnat el mon exterior estarà totalment deteriorat, els homes viuran solament per lluitar i per obtenir tot el poder que puguin, vivint en un món ple de guerres i d'odi. Quan només quedin els homes, que s'uniran a un èsser malvat, i pensin que ja tenen tot el poder, el 32º rei de Shambhala sorgirà de la seva ciutat amb un gran exercit per eliminar l'odi i començar una nova era.

Si ens fixem en com està evolucionant el món en aquests últims anys, es pot afirmar que dintre d'un temps no gaire llunyà podriem acabar tots vivin una guerra infinita i qui sap si ens obrirà els ulls el rei de la ciutat mística que molts diuen ser només un lloc on es pot arribar amb la ment...

Si voleu saber més sobre aquest mite us recomano que entreu en aquesta pàgina web:

http://www.espinoso.org/biblioteca/shangrilashamballa.htm

Etiquetas: Mitologia, Budisme